Notes de Gaza

L’ansietat i la intensitat de la tensió d’aquests mesos a Catalunya ens fa viure lamentablement més de lluny els greus conflictes que continuen arreu.

Fa pocs dies Roger Waters, l’ex-líder de Pink Floid, tornava a posar a primer pla, en un acte a Barcelona, la massacre, la injustícia i la intolerància que representa el manteniment de la franja de Gaza, com una autèntic presó per a milions d’àrabs palestins https://freedomflotilla.org/news/roger-waters-in-barcelona/.

Vull fer una nota de les característiques grupals de les darreres concentracions a Gaza pel dret al retorn a la terra que han ocasionat ja una dotzena de morts i que, si res no ho atura, en provocarà encara més en les pròximes setmanes.

Un col·lega de Gaza em deia: “el temps no mata els drets, encara després de 70 anys (referint-se a 1948 quan es produí la primera guerra àrab-israeliana que es saldà amb milions de desplaçats), els palestins estem convençuts del nostre dret al retorn de les terres d’on ens van expulsar”.

Però allò que crida l’atenció són tres coses: Hi ha un sentiment d’unitat, malgrat les moltes diferències entre els diverses faccions palestines; són manifestacions prioritàriament pacífiques, encara que les forces israelianes disparen contra (i maten) els qui s’acosten al mur de divisió; i, finalment, en les manifestacions hi participen famílies senceres que juguen a pilota, ballen, cuinen i mengen mentre dura la concentració en un ambient festiu, trencat pels trets, però que vira cap a la contenció i el conhort quan cal. Pensava en la fortalesa humana que permet aquesta actitud. Semblaven molt preparats.

Pensava en les manifestacions de Barcelona, i en l’1 d’octubre i que 70 anys són molts anys, però que la força dels sentiments tenyeix sempre les conviccions. No voler-ho veure-ho per por als sentiments no sembla gaire més encertat que amagar el cap sota l’ala per no veure el perill.