La identitat del grup gran (Vamik Volkan)*
El meu concepte d'identitat del grup gran es va desenvolupar a través de les meves observacions durant els diàlegs que es van fer durant diversos anys entre oficials d'alt rang i membres destacats de grups oposats (per exemple, georgians i ossets del sur, o russos i estonians). Durant aquestes trobades, els representants de cada grup antagònic van ser portaveus del seu grup gran específic que s'expressava utilitzant el "nosaltres". Fins i tot, vaig dedicar força temps a diferents líders mundials quan actuaven de manera activa en la protecció de les identitats del grup gran al qual pertanyien i tractaven de reparar els danys del sentiment compartit del "nosaltres" referint-se al grup al qual pertanyien. És més, els meus col·legues del CSMHI (Centre per a l'Estudi de la Ment i les Interaccions Humanes) i jo mateix vam conduir entrevistes en profunditat amb centenars i centenars de persones provinents d'aquestes societats tan traumatitzades o dels camps de refugiats. Aquestes entrevistes incloïen la recollida de dades provinents de les fantasies i somnis d'aquestes persones. En aquestes societats, el sentit compartit del "nosaltres" s'incrementava i acabava sent descriptible allò que s'entén com a identitat del grup gran. Abans de descriure més el que entenc per identitat del grup gran, permetin-me dirigir la meva atenció a la teoria de Freud sobre els grups grans.
Podem visualitzar la teoria clàssica de Freud sobre el grup gran i el seu líder imaginant a la gent replegada al voltant d'una cucanya que representa el líder i el grup, com si aquestes persones s'apleguessin en una dansa que els permetés compartir la identificació entre elles i la idealització i el suport al líder. Si pensem a través d'aquesta metàfora imaginant una gran vela sobre la gent, aquesta vela representa la identitat del grup gran. Seguint la descripció d'identitat individual d'Erik Erikson podem descriure la identitat del grup gran de centenars o milions de persones —la majoria no coincidiran mai al llarg de la vida— que comparteixen una persistent sensació de ser elles, de ser "nosaltres", a la vegada que comparteixen algunes característiques amb altres persones que es troben sota altres veles. En tant que les persones que s'apleguen sota la vela del grup gran es divideixen en subgrups (clans, ocupacions, sectes religioses, etc.) senten la lona de la vela com un objecte compartit. Si la vela es mou —sobretot si és a causa de danys o d'atacs provocats per altres— o la vela es torna inestable (per exemple quan el líder està malalt o mor) i, especialment, si hi ha un desgast natural significatiu de la vela, la identitat del grup es torna encara més important. Pot arribar a ser el seu atribut principal, eclipsant tots els altres atributs individuals habituals (la seva identitat personal).
Des d'una perspectiva psicològica, política i diplomàtica del grup gran, l'accent de la psicoanàlisi no se situa en les perspectives individuals en les quals el tòtem central representa un pare edípic o on la vela és alguna cosa així com la mare nutrient, en combinació amb imatges de si mateix idealitzades, no integrades en les persones. Més aviat, l'analista ha de posar l'accent en la identitat del grup, la seva formació i la necessitat que té el grup de sentir-se protegit a qualsevol preu. La gent es reuneix al voltant del líder per tal que l'eix central mantingui la vela adequadament. La principal preocupació del líder es converteix en la de protegir la identitat del grup gran; això influeix en els processos polítics i diplomàtics. Les consultes de tipus psicoanalític poden ajudar a desenvolupar estratègies vàlides (per exemple, terceres parts neutrals poden sostenir camps oposats d'identitats de grup gran durant les negociacions quan les solucions proposades són percebudes com a danys a tals identitats.)
El fet de compartir la vela és el nexe comú que connecta multitud de persones i pot dominar els seus processos psicològics individuals. És difícil comprendre la psicologia dels camicaces a no ser que se'ls vegi com a portaveus de la identitat del grup gran, fent allò que consideren necessari per mantenir la identitat. Quan la identitat del grup gran es malmet, la consideració de la vida individual es torna secundària. En les nostres vides rutinàries no necessitem ser conscients de la nostra connexió amb els processos del grup gran. No ens aixequem cada matí sentint-nos intensament alemanys, americans o uzbeks. Pertànyer a un grup gran no requereix que siguem conscients dels nostres sentiments de patriotisme quan, per exemple, veiem com oneja la bandera. En la nostra rutina diària som més conscients dels nostres compromisos amb els subgrups: famílies, organitzacions professionals, per exemple. Normalment, la nostra relació amb la identitat del grup gran és quelcom semblant al fet de respirar. Respirem constantment i no ens n'adonem, a no ser que la nostra capacitat o habilitat per fer-ho quedi alterada, tal com succeeix, per exemple, quan tenim una pulmonia o quan respirem en mig d'un fum intens. Quan els representants de grups enfrontats es troben, normalment reaccionen com si haguessin entrat en una casa en ple incendi. Els insights psicoanalítics han de ser emprats per aportar aire fresc de manera que els conflictes o els mals entesos puguin ser resolts, possibilitant el camí de negociacions exitoses.
Per aportar aire fresc i no afegir més llenya al foc, els analistes necessiten estudiar quins tipus de components o de danys són els que afecten sota les veles de les parts implicades. Molts d'aquests ens parlen de com les identitats de les persones i les dels grups grans estan entrellaçats: tenim informació abundant de com identificacions primerenques amb els adults que ens envolten permeten connectar les nostres identitats individuals amb les del grup gran. En aquest capítol, no posaré l'accent en la identificació i en altres conceptes que connecten ambdues identitats (vegeu Volkan, 1999a i 1999b per a explicacions més extenses). En canvi, discutiré dos punts que aporten força a cada teixit ètnic, religiós o nacional. Els líders polítics coneixen instintivament com posar l'accent en aquests dos elements, per usar-los com a propaganda política i per afavorir moviments polítics. Els anomeno "glòries escollides" i "traumes escollits".
Les glòries escollides són representacions mentals de triomfs passats del grup gran i dels herois i màrtirs associats a elles. Indueixen a un fort sentiment de "nosaltres". Durant la guerra del golf, per exemple, Saddam Hussein va intentar galvanitzar els seus seguidors associant-se ell mateix amb el Sultà Paladí, que va derrotar a les Creuades Cristianes al segle XII, per la qual cosa intentava reviure un succés gloriós del passat i els seus herois. Les glòries escollides es transmeten de generació en generació a través de les persones que tenen cura dels infants i a través de la participació en cerimònies que tenen relació amb esdeveniments del passat. Malgrat això, la influència en la identitat del grup gran és menys evident que els traumes escollits, perquè aquests últims aporten poderoses experiències de pèrdua i sentiments compartits d'humiliació, venjança i odi.
Un trauma escollit és una representació mental compartida d'un fet negatiu en la història del grup gran, durant el qual es va viure una pèrdua catastròfica, una humiliació i un abandonament per part d'un altre grup gran. Hi ha incomptables investigacions clíniques de persones de grups grans que han sofert traumes massius per accions d'un grup enemic; hi ha també nombroses investigacions de com la segona i la tercera generació queda involucrada en el trauma insuportable. Aquestes investigacions mostren clarament fins a quin punt les representacions mentals d'una tragèdia compartida han estat transmeses a les generacions següents amb diferents nivells d'intensitat (Vegeu Volkan, Ast i Greer, 2002, per a una revisió de la literatura seleccionada sobre la transmissió de les imatges de l'holocaust).
Hi ha molt més sobre la transmissió del trauma escollit a través de la repetició per part dels infants, de la conducta dels pares o de les històries que escolten sobre l'efemèride que ha estat transmesa per velles generacions. Més aviat és el final del resultat de processos psicològics majoritàriament inconscients a través dels quals els supervivents dipositen en el centre de la identitat de la seva progènie les pròpies imatges malmeses de si mateixos. Conseqüentment, la imatge malmesa dels pares viu a traves de la dels infants. Per tant el pare (ara l'infant) inconscientment assigna a l'infant unes tasques específiques de reparació que pròpiament pertanyen al supervivent (per exemple, convertir la vergonya i la humiliació, convertir la passivitat en activitat, domar el sentit d'agressió, i fer el dol per les pèrdues associades al trauma). Tenint en compte que una imatge de tragèdia compartida es desenvolupa des de la família i de manera individual per part dels pares, es transmeten als fills totes les imatges malmeses del self que fan referència a un mateix fet. Compartint aquesta imatge del trauma dels antecessors, les successives generacions perduren inconscientment entreteixides.
Amb el temps, les representacions mentals del trauma original, ara totalment mitificat, es converteixen en un dany crucial a la vela. Quan els representants de l'enemic s'ajunten per negociar inevitablement reactiven els traumes escollits (així com les glòries, però aquestes molt menys) per poder-se fer càrrec de l'ansietat que correspon als greuges soferts en la identitat del grup gran. Per exemple, durant unes converses no oficials amb estonis, els russos van voler recordar que durant centúries havien estat ocupats i atacats pels mongols, o el període nazi quan sofriren un nombre desproporcionat de pèrdues i sacrificis per protegir el món civilitzat. L'aparent preocupació per aquests traumes escollits en el moment de les negociacions pot confondre els negociadors i les terceres parts neutrals. Els insights psicoanalítics sobre els traumes escollits i el perquè apareixen de tant en tant —per protegir la identitat del grup gran— poden ser útils per posar les negociacions a la contra.
Normalment són les successives generacions de les víctimes directes les que queden més afectades pel trauma escollit. Hi ha ocasions, malgrat tot, en què el que va ser víctima no pot fer el dol per les pèrdues ni superar la vergonya associada a un fet esdevingut. A alemanya, per exemple, l'ombra de l'era nazi i la complicitat de la població alemanya amb l'holocaust segueix influint molt en com les persones es conceben a sí mateixes, tant individual com col·lectivament. Com Mitsherlichs (1975) va observar, la poca habilitat de les primeres generacions d'alemanys per fer el dol d'aquest període comporta una defensa compartida contra la identifcació i associació amb el tercer Reich i els sentiments de vergonya per aquelles atrocitats. (Per a una referència sobre aquests sentiments, vegeu Volkan, Ast i Greer, 2002).
Sota condicions polítiques i socials "normals" es fan presents els traumes escollits durant els aniversaris de tal esdeveniment, i els rituals de tal commemoració ajuden a les persones pertanyents al grup gran a mantenir-se unides. Els exemples són nombrosos. Els txecs commemoren la batalla de Bila Hora que el 1620 els va portar a ser subjugats per l'imperi dels Habsburg durant prop de 300 anys. Els escocesos mantenen viva la història de la batalla de Culloden de 1746 i la caiguda del "Bonnie Prince Charlie" en l'intent de restaurar al tron la dinastia dels Estuards. Els indis Dakota dels Estats Units recorden l'aniversari de la seva aniquilació en la massacre de Wounded Knee el 1890, i els tàtars de Crimea es defineixen a si mateixos com el col·lectiu que ha estat deportat de Crimea el 1944. Encara que aquests rituals de commemoració poden invocar records individuals i grupals associats a fets històrics, el passat i el present es mantenen diferenciats i separats.
Quan els líders polítics reactiven un trauma escollit del grup gran a través de la propaganda política, les emocions vinculades i les percepcions s'experimenten com si tal trauma fos un fet recent i acaba essent fos amb emocions i percepcions vinculades amb els fets actuals tant polítics com diplomàtics o militars (vegeu Volkan, 1997, per a la història de com Slobodan Milosevic i el seu grup va reactivar el trauma serbi després de la caiguda de Iugoslàvia). Fins i tot poden ser projectats cap al futur. Allò que és "recordat" del passat és com viscut en el present i s'anticipa al futur, empenyent-nos a tots plegats cap au un temps de ruptura.
El temps de ruptura s'acompanya d'una regressió del grup gran. I aquesta regressió s'esdevé quan la identitat del grup gran ha quedat ferida o malmesa. Els psicoanalistes tenim identificat un cert nombre de senyals i de símptomes d'aquesta regressió, que fan pensar en un cec girant al voltant del líder: la pèrdua de la identitat individual dels membres del grup, el desenvolupament d'una moral compartida, el desenvolupament d'un sistema de creences grupals de tipus absolutista i primitiu. Aquelles persones que es perceben com en conflicte amb el grup queden etiquetades com "ells" (versus el "nosaltres"), cosa que crea una divisòria entre el grup i els seus detractors. A més, si s'identifiquen nous senyals i símptomes de la regressió en el grup gran (Volkan, 2004) inclouen la reactivació de glòries i traumes escollits del propi grup, l'experiència grupal de l'existència de fronteres legals i geogràfiques com una manera de crear una segona pell, i preocupacions grupals sobre la "sang" (això és la nostra identitat com a grup). I el que és més important, els grups en situació regressiva adopten determinats rituals, molts dels quals si no es diagnostiquen i s'afronten constructivament (potser amb l'ajuda de parts neutrals alienes al grup) poden conduir a desenvolupaments nocius. Per exemple, durant la regressió i durant els esforços fets per superar-la, un grup en estat regressiu s'assembla a una serp canviant la pell. En certa manera, el grup en aquest estat es pregunta "qui som ara?" i fa un esforç per eliminar aquells elements que són inacceptables perquè contagien la seva identitat. Ho anomeno un obligatori ritual grupal de purificació. Tal purificació pot ser benigna, com en el cas de modificar paraules estrangeres del llenguatge propi, o mortal, com les denominades neteges ètniques. De nou, hi ha una psicologia del grup gran en tals activitats que és il·luminada pels psicoanalistes que volen treballar en aquest camp.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
- VOLKAN, V. D. (1997): Bloodlines: From Ethnic Pride to Ethnic Terrorism. New York: Farrar, -straus & Giroux.
- VOLKAN, V. D. (1999 a): Das Versagen der Diplomatie: Zur Psychoanalyse nationaler, ethnischer un religiöser Konflikte. Giessen, Germany: Psicho-social Verlag.
- VOLKAN, V. D. (1999 b): The Tree Model: A comprehensive psichopolitical approach to unofficial diplomacy and the reduction of ethnic tension. Mind and Human Interaction, 10: 141-206.
- VOLKAN, AST, i GREER, W. (2002): The Third Reich in the Unconscious: Transgenerational Transmission and its Consequences. New York, Brunner-Routlege.
*Fragment de l'article "La psicoanàlisi en les relacions internacionals i les relacions internacionals en la psicoanàlisi", publicat a la Revista de Psicoterapia Analítica Grupal, nº 5, 2009.
